MONTSERRAT Serrat del Muntaner cara W "Los lunes al sol"

Quin dia més fantàstic que fa avui, dies com aquest hauria d'esta prohibit treballar, més d'un deu de pensar però que cabronnnnn. Aquest any estic de sort amb el meu horari de treball i després de l'hora de dinar ja estic a Montserrat.

Avui repetim a la cara W del serrat del Muntaner, la via triada és los lunes al sol, li marca un parell de passos de 6b però obligat és 6a..

Arribem a peu de via amb un ventet força desagradable, encetem el llarg, des de baix no sembla 6b, es veu més fàcil però quan arribes al primer parabolt la cosa es complica força, el 6b no és un pas sinó un bon tram, molt però que molt bonic, jo he fet algun Ao, però estic content per què li he vist el color al 6b. El 6a obligat està en el primer llarg.

Inici de la zona més difícil

El segon llarg té un pas molt explosiu a la sortida 6b, massa dur per mi, en Ao, cap problema després tens un tram fantàstic li marquen V+ molt mantingut i superguapo, a mitja tirada hi ha un pas que jo li posaria 6a. La tirada esta molt ben equipada, per no passar por.

El llarg estrella de la via

L'últim llarg, al l'igual que el primer enganya, sembla una rampa però quan ti fots no la trobes tan fàcil IV+, al final hi ha una xemeneia l'entrada li marquen V-, cal vigilar amb la roca. La xemeneia facileta fins al cim. Malgrat la fresqueta que fa, la posta de sol és preciosa, però hem de baixar per què en mitja horeta serà fosc. En tres ràpels de menys de 30 m som a baix.

En Josep Anton iniciant el últim llarg

Entrada delicada a la xemenia

La via és molt recomanable, totes les tirades són maques fins i tot, l'última que no ho sembla. De material necessitareu 12 cintes, que són les que posareu al segon llarg.

Les últimes llums en el serrat de la Pastereta

Sempre ens quedarà Sant Llorenç de Montgai

Teníem coll avall que avui escalaríem al Cap de Ras d'Ager, però estem la penya de Lleida veien com plou, no pot ser però si la meteo......En fi avui no sabem si treparem, però decidim fer una cosa intel·ligent anar a esmorzar a Camarasa. Entre acudits i anècdotes ens hem estat força estona, tan que sembla que el temps es vulgui aclarir. Així que cap a Sant Llorenç, tot i que les parets semblen humides anem al Rematxa; en Nico i l'Albert es posen a la Songoku i en Sergi en Pinto i jo anem a la Gutiérrez que en Sergi no ha fet. Els de la Songoku acaben ràpid i nosaltres que xarren i riem més que no escalem ens estem una bona estona, quan arribem baix, l'Albert i el Nico ja estan a mig fer l'autopista de l'infierno. Tot i que mentre escalàvem feia sol, ara s'ha tornat a tapar, així que decidim continuar xarrant però a peu pla.

Ja havíem decidit plegar, però ha quedat una tarda fantàstica i en Pepe que ha vingut més tard i la resta ens animen a fer una última escalada, així que anem a l'espero sur que amb llum de tarda està fantàstic, mira que l'hem fet vegades i sempre és una disfrutada. No sé si és la via o són aquestes pedres que ens guarden les primeres pors, les primeres descobertes, les alegries compartides amb els companys, els bivacs,... que han fet, per la gent de la meva generació, que Sant Llorenç sigui un lloc molt especial.

En Sergi en el primer llarg de la Gutierrez

Xarrant i prenen el solet en la R1

En Pinto i en Sergi en el 20n llarg (no sé pq no la puc girar)

En Pinto en el 6a+ de l'últim llarg

Eooooo

En Nico en els desplom de la Songoku (6b)

En Nico i l'Albert a l'autopista al infierno

En Nico i l'Albert al darrer llarg de la gutierrez al Rematxa

El Pepe escalant el darrer llarg de l'esperó




En Sergi i jo en el 3er llarg de l'esperó

En Sergi arribant a la R3

La sortida del 4art llarg

MONTSERRAT Serrat del Muntaner cara W "Abierto hasta el atardecer"

Tot i que el dia és curtet, avui dijous, quedem després de dinar amb el Josep A. Decidim provar a la cara oest del Serrat del Muntaner, que té una aproximació curta i no el coneixem.

Arribem a la paret , de lluny semblava més paret, anem a buscar la via de més a l'esquerra, abierto hasta el atardecer, veiem una placa fosca amb parabolts que no fot massa bona pinta i la part de dalt, no invita gens a explorar-ho, a més no s'assembla massa a la ressenya que tenim a les mans, ui avui no sé si escalarem massa. Tornem enrera, i sembla que en Josep A. que té molta habilitat buscant vies, finalment la troba.

El primer llarg, és V i després V-, carai que finet, penso que és que fa dies que no toco paret i que és el primer llarg, Quan arriba el company, comenta que el V és molt V. De totes maneres el llarg és molt maco, i la tirada esta ben equipada amb parabolts.

Escalant la placa del 1er Llarg

El col·lega, que ahir va fotre la Rampas invertidas a Vilanova em cediex el llarg. Comença am

b un tram de V-, on trobareu una universal i bolts, bé també hi ha un clau però no cal xapar-lo per què tens el parabolt a un metre per sobre. La tirada fantàstica el 6a, molt guapo. Suposo que no es fa gaire aquesta via per què hi hem trobat teranyines en algunes presses.

El tram amb més dificultat

En Josep A. acabant el llarg ( no aconsegueixo posar-la be, ei la foto)

L'últim llarg, és una placa de IV+.

Els colors de la tarde són preciosos, llàstima que hem de tornar

Per fer la via, solament necessitareu unes 10 cintes. La baixada es fa amb ràpel els dos primers no arriben als 30 metres, però l'últim fa uns 32 metres. Llàstima que a les 6 ja es faci fosc, per què ens hem quedat amb ganes d'escalar, la via es fa ràpid i està ben equipada.

La ressenya ha estat escanejada de la guia de Montserrat Sur d'en Luis Alfonso i altres

Ésla número 1

ESCALES. Pic Sant Cugat "via Xicoia"

El trajecte d'avui me's tan conegut, vuit anys a Vielha donen molt de sí. Llàstima que vagi just de temps, per què l'espectacle que hi ha darrera de Montrebei és de conte, les fondalades plenes d'una lleugera boira i la llum del sol per sobre li dona un aspecte imaginari. He d'afanyar-me a Pont de Muntanyana m'espera en Josep A.
El projecte d’avui, és la via Xicoia que van obrir en Marmo, en Luichy i l’Edu Ortuño; fa temps que li tenim ganes, però aquesta paret no està massa aprop de casa. Arribem a Escales i al pontet, ja fot l'aire fresquet que ve de la pressa, esperem que a la via no emprenyi massa. Marxem del cotxe com els modernos, amb tot posat.
Comencem la tirada, per una placa fina que anem flanquejant amb tendència a l'esquerra, fins a topar-nos amb una fissureta que remuntarem uns metres per passar definitivament a l'esquerra i fàcil fins la R(V+/IV). La tirada està força equipada amb bolts, si voleu en la fissura es poden posar friends, la via es fa amb un joc de camelots fins al 3, el 1 i el 2 són els que més hem utilitzat.

Primer llarg

El segon llarg, és un canvi de reunió fàcil.
El tercer llarg és una placa compacta, bastant tombada (V+), no cal posar res, per què està equipada.

Iniciant la tirada

El Company arribat a la R

La quarta tirada, és l'estrella de la via 6a/V+, però de veritat i mantingut, comences amb un ramonage entre l'arbre i la paret fins el primer seguro, a partir d'allí una placa molt vertical i amb regletes molt petites fins arribar a una fissura diedre, on trobareu un friend que algú no va poder treure, nosaltres tampoc l'hem tret, el tram és duret i si vas equipant has de tenir bona pil.la, per què no hi ha bons llocs per descansar i posar catxarros, més amunt tornem a trobar parabolts, a l'últim hi ha un mosquetó, algú ha baixat, joder quina excursió fins la R, hi ha una fissura diedre, que no es veu fàcil, a més no sembla que entrin be els catxarros. Enceto el tram, a mitat del recorregut hi ha un punt on estàs còmode i entre de conya el camalot del 3, ja sense problemes fins la R.

Després de la placa de 6a

En Josep A. en la tirada més maca de la via

El cinquè llarg, surts per un diedre-placa amb savina (V+) i després fàcil fins la R (V).

En Josep A a l'inici del 5 llarg

El sisè llarg és una placa amb molta presa (V/V+) això és el que diu la guia, només afegir que és un cinquè més dels fàcils com totes les tirades, a exceptuant la quarta.

Ja no més resta el setè llarg, es veu molt espectacular remuntar una cresta fins un ràpel de 50 m.

En Josep A en l'espectacular tirada

La via és recomanable, no més que per la quarta tirada val la pena, llàstima que la carretera passi tan aprop, per què estàvem sols.

Les esbeltes agulles del Pic de Sant Cugat

La ressenya de la via, ha estat escanejada del llibre Pirineos Roca Caliente vol Escales

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via Alimira"

-->

Tot i ser una mica tard, aquest divendres agafo els trastos i em planto al bareto de les coves del Salnitre de Collbató, he vist a la guia Montserrat Sud la via Alimira, a la paret de la Codolosa, que té tres tiradetes dos de V i l'última de IV, a més està equipada.

Preparo tot el material, que be la motxilla no pesa massa, porto 6 cintes, el silent i un seixanta. L'aproximació a la paret és curta, i en poc més de 15 minuts ets al peu, el primer seguro està una mica amunt i al peu de paret no hi ha cap vegetal amb garanties així que amunt, en el spit lligo la corda i penjo la motxilla, totes les comprovacions i amunt, els primers metres són força verticals però amb molta vidilla després la paret es tomba i gairebé una caminada fins la R, la tirada no és massa maca.

El segon llarg és el més bonic, uns 35 metres amb una dificultat de IV+/V i amb els spits justos, 6 spits per 35 mts, crec que per un que comença ha anar de primer és una tirada perfecta.

L'últim llarg és molt curtet dubto de si fer-lo amb solo, però la roca es veu dubtosa i jo tampoc ho tinc tan clar així que les operacions de sempre pujar, desfer el llarg i tornar a pujar.

Dubto de baixar amb ràpel, les dos primeres tirades tenen mes de 30 metres, com deu de quedar una hora de llum, prefereixo baixar caminant i no arriscar-me ha haver de tornar a pujar

El company "reposant" mentre desfaig el llarg

Escalant l'últim llarg

A les terres de ponent està despejat

La ressenya la trobareu al llibre Montserrat Sud

MONTSERRAT La Pastereta "via Barcelonets"

Que bé quan pots fer una escaladeta entre setmana després d'haver treballat. Aquest dijous he pogut coincidir amb el Josep A., així que després de dinar enfilem cap a la Pastereta, hem triat la via dels Barcelonets. La via es troba a la cara est, i només calen cintes.

El primer llarg és una placa força vertical de V , a mesura que puges la dificultat va disminuint fins que fas un gran flanqueig, que li marquen III/IV- .

La segona tirada, surts flanquejant a la dreta fins un petit desplom, el pas i la continuació és preciós 6a i V, llàstima que sigui tan curta, per què no té desperdici.

L'últim llarg, és un desplom amb 5 passets d'artificial, la sortida de V esta força bé sobre unes preses romes.

Poder fer un incís durant la setmana senta de puta mare.

La baixada l'hem feta per la mateixa via, en dos ràpels. El primer, fins la R1 i l'altre fins al terra. Es pot anar amb una corda de 60 metres, però aleshores cal rapelar de reunió a reunió

La ressenya la podeu trobar en http://www.onaclimb.com/montsecroq/montsesud.htm#