MONTSERRAT Pleca de la Vinya Nova "via GEM"

Avui hem anat a fer una via tranquileta, hiperequipada, tot i això els hem passat tots els parabolts. La via comença al costat de l'Urquiza Olmo (esquerra) i l'inici potser és el tros més delicat, per què la roca no és massa bona. La tirada li marquen V, però jo crec que és IV+ si no es conta l'entrada.
La segona tirada és molt maca, comences seguint la canal i flanqueges a l'esquerra per atacar una placa molt vertical, la guia marca V jo li donaria V+, després agafes una fissura en diagonal a la dreta molt maca (V), fins la R.
El tercer llarg és un canvi de reunió. La següent tirada, és preciosa, una sortida forta, li marquen 6a+, però jo penso que és més i després una placa molt vertical (V+) i amb molts parabolts fins la R.
L'última tirada té un parell de passets difícils un de V+, però és només un pas i un desplom al final amb bon canto (6a+).
La baixada es pot fer per la Urquiza-Olmo. Tres ràpels de més de 30 metres.
En aquest sector hi han força vies de característiques similars, ideals per un mati o una tarde.

Inici de la via

El company en el primer llarg

Josep A. iniciant la segona tirada

El tercer llarg

El més maco de la via (em refereixo al llarg 3)

Tercera tirada

La ressenya la podeu trobar en el llibre Montserrat sud d'en Luis Alfonso i demes

TERRADETS "Amanita moscata"

Aquest cap de setmana teníem previst anar a una de les parets més llargues del país, però alguns inconvenients han fet que quedéssim a quarts de quatre a la font de les Bagasses. Baixar del cotxe i la calor és tremenda, sembla ple estiu, però dintre d'una estona el sol ja no tocarà a la paret.
Havíem decidit anar a fer l'Amanita, que és un sector que cap dels dos coneixem, i la guia li marca uns 30 minuts d'aproximació. No sé quanta estona hem estat, per què ens ha agafat un pajaron que no hem tingut esma ni de mirar el rellotge, ni de beure, ni de mirar la paret ni res de res. Ens hem quedat asseguts i quiets al peu de la via, esperant que la sang torni a regar les idees.
Tot i estar tocats (més que de costum) i tenir clar que no tindrem temps de fer tota la via, decidim escalar el que puguem.
La via original entra per una mena de canal, mentre que a l'esquerra hi ha una variant, que es veu molt guapa, unes plaques brutals amb un munt de parabolts. Tot i que la línia és irresistible, entrem per la via original, l'entrada la marca un spit, tot i ser més fàcil l'he trobat molt bonica, a més te l'has de currar per què no més trobes una escarpia de museu. Al final de la línia hi ha una antiga reunió, autèntica, una escarpia vellísima i un buril molt rònec. Flanqueges a l'esquerra fins al peu d'una placa super guapa i ben assegurada (6a+), que et porta a una reunió a prova de bomba.
A l'esquerra de la R surt una línia de bolts que deu de ser la delicuentes, la nostra va per la dreta. La sortida de la primera reunió té un pas molt complicat i algun més fins arribar a un diedre molt maco. La tirada li marquen V+, i és preciosa, però m és exigent que la primera.
El que ara ve són un parell de tirades que es veuen senzilles fins al peu d'una placa de 6a. Ens queda una mica més d'un hora de llum i des d'on som amb un petit ràpel escapem. Estic segur que hem fet les tirades més maques i em sap greu de marxar, però tinc clar que tornaré, però amb una millor climatologia.

Inici de la via, entrada original

Preciosa placa de 6a+

Josep A. al principi de la placa de 6a+

Sortint de la R1

Preciós diedre de la L2

El colega sortint de la R1

Arribant a la R2

La ressenya la trobareu a Onaclimb

MONTSERRAT Roca del Corb "via Serrat-Torres"

Aquest mes d'abril no ha resultat com esperava, pràcticament no he tocat la roca. A mi em passa que, quan fa dies que no escalo em costa tornar arrencar. Amb molta mandra, quedo el dissabte al matí per fer una matinal; sembla que tot està en conjunció. Així que cap a Montserrat, a l'arribar a Terrassa, Montserrat es veu tapat, les previsions eren que a mesura que avances el dia aquest es complicaria. Decidim anar a la roca del Corb, que en cas de mal temps es pot abandonar.
A mesura que ens atansem a la roca, el temps millora lleugerament.

Si voleu anar a la roca del Corb, cal deixar el camí que puja al Monestir, quan tingueu a la vista la roca del Corb, no feu servir la lògica ni l'intuïció per arribar a peu de via. Camineu en paral·lel a la roca per la part amb menys vegetació, hi ha una mena de corriol, que cal seguir quasi fins al peu de la via Puigarnau-Espunyes, el camí esta una mica allunyat de la paret, al peu de paret la vegetació és molt espesa, i és difícil desplaçar-se. Quan vegeu la roca aprop aleshores atanseu-vos a la paret i aneu a parar a peu de via aquest últim tram costa una mica per la vegetació, però res a veure si aneu per l'altre costat.


Mentre ens preparem, sentim veus de gent que lluita amb la vegetació per cercar el peu de via. Quan arriben, mirant al meu company, em diuen: tu deus de ser el Mingo. Ostres si, és en Jaume Grimp amb el que he intercanviat molts comentaris en el blog.

Inicio l'escalada i sense gaire dificultat em planto al flanqueig d'Ao. Com no estic massa motivat, a més em dono l'excusa de la sobrecàrrega que encara em molesta una mica, em disposo a seguir al peu de la lletra les instruccions de la ressenya i fer Ao , és aleshores quan en Jaume m'anima a fer-ho en lliure, que collons llenya a la sobrecàrrega, és molt finet i maco, ufff que bé, s'han engegat les piles. Després del flanqueig, hi ha un diedre on he fet un parell de passos d'artifo, jo crec que en lliure és factible; seguint els parabolts arribes a la R.

La tirada següent es veu molt montserratina, he intentat enganyar al company, però no s'ha deixat. Quan finalitza la tirada (V-V+) de presa petita però cantelluda, arriba en Jaume. Encaixades de mans, cordialitat sembla com si fes temps que no ens veguessim, malgrat avui ens hem conegut físicament. Estic molt content d'haver coincidit amb aquest company del blog amb el que intueixo moltes afinitats.

Efectivament la tirada és preciosa, fineta i mantinguda.

La tercera tirada cal seguir els parabolts, bé no sé per què ho dic, doncs lo meu comença a ser preocupant. La tirada te un o dos parabolts al principi i després un pont de roca amb una vaga dubtosa, mentre vaig escalant, penso, no entenc la via per què la tònica es posar assegurances aprop en les zones difícils i compromeses (descompost) i ara estic en un lloc de roca una mica dubtosa i el pont de roca no està aprop i des d'on sóc no sé si aguantaria, vaig fent fins el desplom, m'hi penjo i al mirar darrera veig que un parabolt no l'he xapat, no entenc com no l'he vist. La sortida del artifo és molt aèria i guapa (IV+). Jo crec que els maquinilles, el tram d'artificial se'l traurien en lliure.

L'últim llarg de tramit fins al cim.

Acabem de plegar les cordes i ja tenim al Wolfgang al cim, han anat per feina els nous companys. Xarrem una estoneta, els quatre coincidim amb la via, està força bé, recomanable. Ens despedim, em sento molt bé, per tot plegat; l' escalada i els companys amb els que he compartit un matí intens. A més el Pirineu està preciós, en tot l'hivern he vist tanta neu.

Primer llarg

Final de la primera tirada

Els companys:Josep A., Jaume i Wolfgang

En Jaume en el primer llarg

Josep A. en la segona tirada

En la segona tirada, en Jaume a la R1

En Jaume i el Wolfang començant el segon llarg

Tercera tirada

Sortint del desplom

En Josep A. sortint del desplom

Josep A. acabant la via

Si voleu veure la ressenya la trobareu a onaclimb:

http://www.onaclimb.com/montsecroq/santbenet.htm#

SANT LLORENÇ DE MUNT Aresta dels Cavalls

Avui dimecres, fot un dia collonut, dubto si anar a la platja que la tinc a 50 metres de casa, o anar a Sant Llorenç del Munt. Però des que vaig veure l'aresta dels cavalls al blog de l'Antxi i en Llorenç, que la tinc al cap, així que cap al Vallès.
No explico l'aproximació per que he fet molta volta per anar a Can Robert. Un cop carregat els estris començo a pujar per la pista fins que estic a l'alçada de l'aresta i després segueixo una mena de rierol fins al peu de l'agulla, són les cinc, la propera vegada portaré un frontal.
Em miro pel lloc on deu començar la via, la zona més fàcil fa una mica de por per la roca, a la dreta veig un spit, així que està clar. La tirada no és difícil, però no et pots relaxar per què la roca no és gaire bona i els còdols de pissarra es desfan. Arribo a la R1 i continuo, ara, la roca millora a més la paret es tomba.
La tirada següent uns 30 metres fàcils fins un pas vertical a l'entrada de la R, cal tenir bona vista perquè els spits, es veuen poc, quan vaig desfer la tirada en vaig veure un parell que no havia vist.
Davant tinc l'última tirada, fa una mica de yuyu. Enceto el llarg, quan estic a l'alçada del segon spit buuuuuffffff quina por, amb lo bé que estaria estiradet a la sorra. Si això que tinc davant és argila, aconsegueixo fotrem sobre un bolo enorme i sòlid, les mans sense tocar gran cosa, xapo i Ao sense cap vergonya, de segon tampoc m'he atrevit a agafar-me dels codulets que hi ha entremig de l'argila. Després tot i que sembla cutre les presses són més sòlides fins al cim.
Ara dalt de l'agulla estic de puta mare la llum és fantàstica, no marxaria però aviat seran les 8 i no sé per on es baixa. Mentre marxo me la miro, no crec que hi torni, quina por que he passat.

Perfil del'aresta

Moments de l'escalada

Dalt de l'agulla

Montserrat, al fons.

DESCENS
Caminar fins l'extrem de l'agulla, on hi ha un ràpel curtet que va a parar a la canal de la dreta (O) d'allí s'agafa una mena de camí fins la pista que va a can Robert.

AGER CAP DE RAS "via Alkaid"

Finalment aconseguim quedar aquest dissabte (29/03/08) amb en Josep A. i en Jordi, per anar a Cap de Ras a Ager. Discutim si fer el fanal nocturn o l'Alkaid, però en Jordi ja ha fet el fanal, així que la decisió és fàcil. No és una via que n'hagi sentit a parlar massa com a clàssica de la zona, nosaltres la vam apuntar el dia que vam fer la Redrum, uns nois de Berga ens van dir que era preciosa.

Feia un any que vam venir amb l'Enric a fer una de les vies maques de la paret, la Tope Clàssic, i ara la pista ha deixat de ser-ho per convertir-se en una carretera asfaltada, la qual cosa ens ha facilitat l'aproximació. La carretereta no l'heu de seguir, fins al final, abans d'arribar a dalt cal agafar la pista que va a l'ermita de Colobó i més endavant seguir la pista de sobre de l'ermita, feu servir la intuïció, no hi ha pèrdua.

L'aproximació a la via és curta, cal anar al peu de la Redrum, just a la seva esquerra comença l'Alkaid, està equipada amb burils (en molt bon estat), hi ha algun espit que reforçen les reunions i el pas d'entrada que abans era d'ombros. Hi penjo el meu estrep nou supermoderno, aquells que t'alcen les tires de velcro del peu de gat, faig 2 passos i després en lliure molt finet (V+), els burils estan molt aprop, segons la ressenya A1 fins un IV+ que es troba al peu d'un tros molt vertical, aquí la ressenya també li marca Ae, però en lliure és guapíssim (V+/6a).

El segon llarg, tot i ser el més fàcil, 1 pas de IV+, té molt d'ambient. Per aquest llarg és necessita un camelot del 2 per assegurar el IV+ al primer i un alien verd per assegurar el mateix pas al segon, després en la zona fàcil hi trobareu un clau.

La tercera surts directe de la reunió, per mi 6b (Ao/V) i després un 6a amb passos molt agosserats i atlètics, un tram de pel·lícula. Hi ha una reunió intermèdia que nosaltres vam fer.

El quart llarg va a buscar una bavaresa (V) molt maca, és tan fina que sembla que t'hagi de quedar als dits. Després anem a la dreta a buscar la reunió que està al peu d'un curiós embut, un llarg molt bonico.

Sortim de l'embut per una fina placa V amb un pas de V+. Trobareu una R amb cordinos, si teniu intenció de baixar per la via, aquí s'acaba l'escalada sinó continuar uns 10 metres fins la reunió.

Ara cal agafar la carta i triar la via de sortida; nosaltres escollim la Redrum que la tenim al costat, en tres tiradetes al cim.

No sé si la via es fa massa, per mi és una de les vies maques de la paret. Llàstima que no arribi fins dalt. Els de Berga tenien raó

DESCENS

Cal anar al cim i baixar en direcció a la dreta (E) fins que unes fites ens marquen el camí de baixada per les feixes

Josep A. i Tato en la primera tirada

Flanqueig de la segona tirada

Final del tercer llarg

Sortint per la Redrum (1ª tirada després de la feixa)

Posaré les fotos dels colegues pq pq vegueu lo maca q es la bavaresa , be i altres coses....

La ressenya la podeu trobar al llibre Montsec, Oest Salvatge. En vermell l'Alkaid i en negre la Redrum

Vilanova de Meia Roques del Pelat

La intenció no era escalar les Roques del Pelat, però hi ha dies que falta aquell plus de motivació i il·lusió per afrontar un gran repte. Les roques del Pelat són a poc més d'un quart d'hora de la pista de la Font Blanca (Vilanova de Meià). Hem triat les vies la mel de la selva que té 6a+ i després farem Vilanova jove que té 6b.. Començo la primera tirada, que té 6a i al final V+, buffff m'ha sortit com si hagués fet un munt de pegues, pim pam sense pensar-m'ho gens.
La segona tirada és un muret amb un pas de V, no hi ha pèrdua per què de parabolts, n'hi ha molts, igual que a la primera tirada.
Ens queden dues tirades, una de 6a+ i un altra de 6a, la primera dificultat és un desplom, ara les preses ja no són tan bones però surt, ara hi ha un romo, t'has de superar i la ma dreta a un forat lateral on hi entren tres dits i l'esquerra a una regletilla, això és massa per mi, amb més pena que glòria arribo a mitja tirada on hi ha el primer descansillo, d'aquí fins dalt li veig una mica més el color, però segurament això no és 6a+. Arribo dalt, segons la ressenya, encara falta una tirada, el que ens fa suposar que això deu de ser una línia nova amb més dificultat que la que nosaltres podem fer, ep de moment.

Ja hi ha narcisos al Montsec

La primavera ja està aquí

Segon desplomet del primer llarg

Josep A. arribant a la R

Segona tirada

Inici del tercer llarg

Arribant al final

DESCENS
Es baixa per la canal de la dreta de la paret, esta equipada amb cables

La ressenya
Be de la via que vam fer no ho sé, però altres vies de la paret les trobareu a onaclimb

Montsec de Rúbies "Paret Peladet" "via forat de la pera"

A mitja setmana en Sergi m'envia una ressenya d'una via molt disfrutona que havien escalat, en el Montsec de Rubies. Aquesta paret seria la continuació de la paret del Peladet, la seva part més alta, a cavall entre Terradets i Vilanova. En un any he estat tres vegades en aquesta paret i mai hem trobat a cap escalador. El lloc és de somni.
Cal pujar per la pista que va de Vilanova de Meia a la Roca Alta i anar en direcció al poble abandonat de Rúbies . La pista esta força bé fins a 1,5 Km del poble, amb un cotxe alt no es tenen problemes, per fer aquest últim tros. La via esta aprop de las maduritas calientes. Sortint de Rubies, cal pujar pel camí GR de la Portella Blanca (hi ha un lletrero). Quan arribeu a l'alçada de la paret, hi ha una fita i una mena de corriol fitat que va a la paret. El lloc on hi ha la primera fita, veureu un arbre gran a la dreta, allí comença la via festival eròtic. Continueu seguint les fites i trobareu la Maduritas, és fàcil de reconèixer per què hi ha una baga en un pont de roca. Continueu caminant i trobareu una gran fletxa picada a la pedra a la dreta d'una gran llastra, allí hi ha la directa. A l'altre costat de la llastra hi ha un altra fletxa, allí comença el forat de la pera. No vaig comptar el temps que vam tardar, però deu de ser una mitja horeta o tres quarts.
A finals de novembre érem els mateixos protagonistes en aquesta paret, en Jordi (Tato), en Josep Anton i jo.
La primera tirada, és un pelet rara i algun tros una mica il·lògica, la graduen de V+ ,a la reunió hi ha un parabolt i un clau.
El segon llarg, bufffffffff una passada una roca extraordinària i els primers trenta metres guapissims. D'assegurances en trobes en tots els passos difícils (spits i parabolts) en els llocs fàcils no trobareu res, però si voleu podeu col·locar friends.
El tercer llarg és molt guapo, un primer tram per una fissura desplomada i que sembla descomposta, però la roca esta força compacta després un tram més fàcil on cal vigilar la roca i finalment un desplom amb unes bústies brutals. Trobareu de tot, claus, parabolts,...
El quart llarg, en teoria és més fàcil que els dos anteriors, com a dificultats hi han un parell de desploms, el primer molt atlètic, i el segon no és tan difícil, però és una mica exposat, es pot protegir amb un alien vermell, però estàs en una posició una mica forçada, per col.locar-lo.
L'últim llarg, des de la R es veu un parabolt, jo no el vaig veure i vaig pujar un pel més a la dreta, no és difícil, però com la roca ens ha anat donant sorpreses, anem col·locant friends, no per la dificultat si no per si de cas alguna pedra se'ns quedes als dits.
Tot i que no fa un dia massa bo, és fantàstica l'arribada al cim, el Pirineu pelat de neu, Cap de Ras, la Fontfreda, Escales, Sant Gervàs, Boumort.. és un lloc de privilegi.

DESCENS
Cal baixar cap a la dreta en direcció a un coll on agafarem de nou el GR de la Portella Blanca. Fins baix, de mitja hora a tres quarts.

Primer llarg de la via

Arribant a la R1

En Josep Anton arribant a la primera R

El segon llarg, una passada

Tato en el segon llarg

Josep Anton arribant a la R2

En Josep A. en el tram més bonic de la tercera tirada

En Tato i en en Josep A. en els desploms del quart llarg

Eoooo, ja som al cim

Ara ja sabem com funciona l'automàtic

La propera, potser aprendrem a enfocar-nos

La ressenya esta treta del Vèrtex