Comença a fer calor, així que decidim anar als Mallos d’Aguero, que hi ha unes vies que estan a l’ombra a la tarda. La via que farem és una de sendero límite: tierra de nadie.
La via no està malament, però a mi aquesta roca no m’acaba de fer el pes. Dir que apart de la quarta tirada que apreta una mica més, la resta son bastant fàcils. El lloc no el coneixia i és molt bonic
El Pinto arribant a L1
L2
L4 el més mantingut, molt equipat
L5 sortint de la via
Sortint
Poble d'Agüero
Fotocim
.jpeg)
.jpg)
