dissabte, 18 de desembre del 2010

PERLES "via Putes mosques"

Repassant el blog m'adono que la trobada amb el Joan ha costat més que un embaràs, però finalment ens trobem a Oliana, on la boira ens fa canviar els plans inicials i anem a Perles a fer la via de les putes mosques, que no hem fet cap dels tres.
Mirant la ressenya entra un cert respecte, així que apart de les cintes agafem alguns friends que no ens serviran per res.
Començo la via però sovint m'he d'aturar a donar-me copets als dits insensibles pel fred, sort que el tram més difícil i toca un bon sol i la cosa va millor. La tirada molt guapa, llàstima de les aturades pel fred. Davant tinc una placa preciosa, com hi ha quatre tirades, a veure si em faig una mica el boig i també la faig, però no cola. En Joan enfila la placa fantàstica, tot i que la troba fàcil, a meitat del llarg hi ha un 6a, que se'l passa com si res, collons que forts aquests de Berga.
Tornem a canviar, ara és el Josep A qui obre un llarg espectacular a l'inici, després la cosa canvia i es converteix en una placa que al Joan li recorda la sud del Pedra, geològicament són els mateixos materials, tot i que els tres som geòlegs el tema de la pedra no l'hem tractat massa.
L'últim llarg, ja no canvien perquè fot bastant fred, acabem amb un llarg per mi preciós, llàstima que el sol ja no hi tocava.
Un parell de ràpels i som a peu de paret. Una via molt recomanable, es pot combinar a la de las Amistades pelirrojas, però un dia que faci més caloreta.


L1

En Josep A. en L1

En Joan en L1

En Joan en el tram de més dificultat, L2

L2

Espectacular inici de L3

Plaques com les de la sud del Pedra, L3

En Josep A, iniciant l'últim llarg

L4

Els tres "pedruscos"

dissabte, 11 de desembre del 2010

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Paella

No són unes serralades imponents ni agulles superverticals però aquí vam descobrir la línia vertical i en el nostre vocabulari hi entraren les universals, bong, americanes, tacs de fusta, martell. Exploràvem amb els ulls els racons d'aquestes parets gairebé verges, obrint rutes que han esdevinguts clàssiques; diumenge rere diumenge aquest va ser el nostre terreny joc. El primer bivac a la balma de l'Os, que poc dormíem, però recordo la sensació al contemplar el cel, semblava que els estels ens pertanyien. Quantes històries compartides amb els amics, alguns ja no hi són, altres avui i gràcies a la tossuderia d'en Sergi, compartirem una fantàstica paella.
A quarts de deu ens trobem una bona colla, aquest any s'han apuntat els companys de Cardona, habituals de la zona, l'esmorzar s'allarga més que de costum. Finalment anem a escalar, els més valents van a Sant Llorenç que està envoltat per una bona boira, la resta anem al Montroig on es pot escalar en màniga curta. Com en Jordi Vidal li fa il·lusió fer el diedre Blanqueta, que va ser la primera via oberta, hi anem un parell de cordades. La via disfrutona i tranquil·la tot i que l'últim llarg hi ha un pas que sempre m'ha costat molt, avui no ha estat menys.
Tot i que han passat trenta anys i escaig des que veníem a escalar amb rochetors i camisa de franel·la, el físic no és el mateix però la il·lusió és la que ens motiva perquè amb un 4 o 5 i alguns amb un 6 davant continuem enfilant-nos per les pedres. GRÀCIES COMPANYS per compartir moments tan intensos i que per molts anys

 
Avui dia Montroig total

 
El Pepe en el primer llarg

 
En Tato i en Jordi Vidal encapçalant la segona cordada


 
Al fons l'Albert i jo en L3


 
El Jose A en la R3


 
Esperant al Jordi


 
Jordi, només et falta la corbata


 
D'esq a dreta: Mingo, Albert, Tato, Josep A., Jordi V. i Pepe


 
no em van deixar ni un gra


 
Al final vam ser 26

dimecres, 8 de desembre del 2010

MONTSERRAT Cajoleta+ Montgros "Esquivoles i Tot el que...."

De vegades les coses no et surten com havies planejat i finalment només he pogut escalar un dia del llarg pont.
Quedem amb en Quique per fer unes vies que ha obert en Luichy,  en Joan Vidal i en Josep Solé, en total són uns 350 metres d'escalada i una bona caminada fins a peu de via. Pugem pel camí dels francesos on trobem al Lluís Nadal que van a escalar l'aresta Arcarons. A l'arribar a peu de via veiem dues cordades i decidim fer primer la via del Montgrós, comencem pujant el plec de la Martina que té dues tirades que no estan malament, arribem al peu del Montgrós i sortim un pel a l'esquerra de la via blava, les tres tirades a mi no m'han agradat massa, a més fa molt vent, em venen al cap els companys que han anat a l'Arcarons, amb aquest vent deu ser complicat.

                                Inici de Tot el que vola...



 El company en L1



 L1



 Segon llarg



 El company arribant dalt del plec de la Martina

L3 en el Montgrós


Després de l'inici del Montgrós, la resta és molt ramposa




Baixem a fer les tres tirades que ens queden de la Cajoleta, les dues primeres poc interessants i l'última té un tram molt aeri i molt bonic, de material només és necessiten cintes unes 8


 
L2 de la Cajoleta


En el tram més bonic de la via L3


Les ressenyes les poden trobar en el blog del Luichy 1 i 2