diumenge, 28 de febrer del 2010

SERRA DEL MONTROIG "El Panellet"

Seguint la tònica de l'any, i després d'arribar a la Serra del Montroig amb la previsió de bon temps ens refugiem del fort vent a la roca del Panellet, que tot i ser curteta i té força vies de caire esportiu amb una bona roca.
















diumenge, 14 de febrer del 2010

ABELLA DE LA CONCA Placa Ajaguda vies esportives

El fred ha estat el protagonista del cap de setmana, he sortit de Lleida a 5 sota cero i a quarts de deu estic a Tremp, esperant el company, el termòmetre encara marca per sota de cero, sis per ser exactes. Enfilem cap a la Serra de Sant Joan, amb molts dubtes, perquè a mesura que anem pujant la temperatura va baixant, a més les pistes de terra estan amb neu, així que abans d'arribar a Boixols i a uns set graus i mig per sota de cero, decidim anar a provar en Abella de la Conca. Si haguéssim portat els piolets podríem provar en algun talús de la carretera.

Arribem al bonic racó d'Abella de la Conca, malgrat estem a -3 a la placa de l'Ajaguda s'hi està força bé, fem unes quantes vies d'esportiva, una molt a la dreta (separades del grup de vies) que és molt fàcil, deu de ser IV+ i les de la seva esquerra que són més difícils, la primera que fem jo li donaria un 6a, després de que el company la faci, coincidim en el grau. La segona, la que queda més a la dreta ara sé que li posen 6a, però jo li donaria 6b o 6b+, a mi a vista no em va sortir i amb la corda per davant vaig trobar passos molt finets i que em van costar moltissim, si no hagués estat per la pressió i els ànims del company no hagués sortit. Aquests raconet que no coneixia, està molt bé segur que te vies clàssiques, tot i la temperatura que marca el termòmetre en la paret no n'hem patit gens






Placa Ajaguda












Va por ti Mariajo, suposo que és un liquen?

He trobat una pàgina que parla d'algunes vies esportives

diumenge, 7 de febrer del 2010

MONTSERRAT Plantació Roca de Sant Cugar "via Conxita Garcia"

-->
Amb un dia sensacional enfilem cap a la Plantació, a mesura que ens atansem i mentre penso que potser no ha estat una bona idea, doncs els company no ha estat massa fi de salut aquesta setmana; en Josep A. em diu: Mingo em sembla que avui havíem d'anar a un lloc amb menys aproximació i més solet. Això nostre és alguna cosa més que un matrimoni.
Malgrat tot, continuem amunt per la canal dels Llorers, que avui es troba amb força branques i algun llorer al terra, suposo que degut a les nevades dels dies passats. A l'alçada de l'agulla dels Col·leccionistes trobem l'únic pas per retornar a la canal dels Llorers que havíem deixat a l'alçada de la Presidenta.
Arribem al peu de l'agulla Patchwork, que té un aspecte força cutre, un cop posats únicament la part de dalt està descomposta.


Arribant al cim de l'agulla Patchwork

-->
Abans de començar la segona tirada, cal fer un curt ràpel fins al peu de la roca de San Cugat, on hi podries arribar caminant sense fer l'agulla Patchwork. Mirem la tirada i no tenim clar que puguem passar, entre un arbre i la paret queden retingudes uns quants tronquets secs i fulles enganxades amb aquelles lianes tan fines que punxen i s'enganxen a tot arreu quan baixes per algunes canals. Sort que el company té una navalla que ha agafat a última hora i que ens permet tallar-les i alliberar gran part de la fullaraca que barra el pas. En el començament és on hi la màxima dificultat, després minva una mica, però és força mantinguda en el V-V+. El llarg està generosament equipat

Iniciant la tirada, després de la neteja


Tirada molt mantinguda en el V-V+


En el 2on llarg


Arribant a R2

-->
L'últim llarg és molt maco, llàstima del solet, comença amb un desplom de V+, dels fàcils i després amb menys dificultat fins dalt IV+. Les assegurances es troben en tots els passos complicats.
La ressenya que trobareu a l'Onaclimb marca que cal portar un joc d'aliens i un tascó petit, nosaltres els portàvem però no sé en quina tirada es deuen posar.

Després del passet difícil del 3er llarg


Arribant a R3




-->
La baixada, si heu deixat material a peu de via cal fer-la des de R3, segurament també és la millor opció per baixar avall; doncs la canal embrossada que esmenta la ressenya, ara no és pot rapelar doncs un arbre s'ha descalçat hi ha caigut fent molt difícil poder-hi passar.





dilluns, 1 de febrer del 2010

MONTSERRAT Collbato "via Esther"

-->
Tot i que últimament estic poc motivat i el company avui dilluns no pot. A l' acabar la feina, sense donar temps a pensar massa, agafo el silent i marxo cap a Montserrat, pel camí decideixo de fer la via Esther que té una aproximació curta a més com és una via d'en Moragas estarà generosament equipada.
Tot i el fred, la llum que cau sobre els Graus de Collbató és preciosa. En poca estona arribo a peu de via, comença per una placa de IV+, amb alguna presa dubtosa, a mitja tirada tens un pas una mica desplomat (V+), a mig pas el bucle de corda s'enganxa en un còdol, bufff sort que el bolt el tinc a tocar. La tirada té entre 25 i 30 metres; per guanyar temps decideixo continuar, malgrat no tenir més cintes, però és veu molt fàcil 25 metres III.
L'últim llarg, és fantàstic només per aquest llarg val la pena fer la via. Comença amb un desplom IV+/V, després continua per una placa fineta V-V+ fins arribar a un desplom, l'intento en lliure però anant sol no m'atreveixo, no crec que sigui més de 6a+/6b, després continua vertical amb molt de canto V. Quan arribo dalt veig que no cal que torni a fer la tirada doncs te una mica menys de 30 metres, a més a la tirada ja no li toca el sol i es nota “biruji.“
Més piades d'aquesta via les podeu trobar en els blogs d'en Joan Asin i en Joan B.




Una foto del company que sempre està igual, i mai es queixa. Però és avorrit