Feia dies que volia conèixer les parets del Solsonès i tot i que la via de la Cherokee exprés, no sigui massa representativa és una opció que ens venia de gust, potser és que ens acostumem a escalar amb els parabolillos aprop o que ens fem grans o les dues coses.
Esmorzem a Solsona amb els col·legues de Lleida que van a fer l'Amanita. Enfilem cap al coll de Jou i a la via triada hi ha 3 cotxes, buffff que fem? si anem a fer també l'Amanita que en el llibre de ressenyes del Solsonès la deixen molt bé, sense pensar-ho massa ens trobem amb el Sergi, Tato i l'Albert que s'estan preparant. També ens trobem amb una parella, resulten ser col·legues virtuals, bé ara ja no ho són, poc a poc ens anem coneixent tots i això fa que aquesta tasca que fem en els blogs sigui més agraïda. L'Edunz i companyia van a fer la via 1879.
Estem a peu de l'Amanita i amb el Josep A. ens adonem, que no hem triat la millor opció, anar dues cordades a la mateixa via; intentem recordar la via que ens havia recomanat l'Edunz però som incapaços, com portem la guia del Solsonès comencem pel capítol 1 i anirem a la Font Ferrera, quan passem per la Cherokee, veiem que una cordada ja surt i l'altra comença la segona tirada i el company m'anima a que hi anem, doncs som-hi
El peu de via força curiós una esplanadeta i un parell de balmes on guardaven el bestiar. Després dels estiraments comencem la tirada per un muret de V+ i després una petit desplom de 6a i un pel més amunt un altra una mica més difícil 6a+, aquest són els graus que posa la ressenya. Després d'aquest últim pas cal anar a la dreta on trobarem un pas rar.
En el pas més difícil de la tirada
El company arribant a R1
El segon llarg té un pas molt maco a la sortida de la reunió 6a, la resta xino xano fins un muret emprenyador per la terra que hem trobat en les preses, després una corda fixa que s'agraeix.
El tercer llarg el més maco de la via amb diferència, surts fàcil et trobes un pas tècnic en una panxa i finalment un mur atlètic i supervertical amb unes preses fantàstiques (6a+), quim tram més bonic, al final trobem un pas curiós V+, i després un tram dels de patir, un tram amb terra, sort de les branquetes de boix.
En el tram més vertical
El company, que avui no té el millor dia, em cedeix l'últim llarg. Una sortida difícil de 6b, xino xano fins un altre desplom 6a+, collons amb el pas, no el llegeixo bé, m'entossudeixo en fer-lo per la dreta i no hi ha manera, al final m'ajudo per fer el pas, després d'un tram descompost et queda un muret molt maco V+ , sortim a la dreta i ja fàcil fins l'última reunió. D'aquí es pot rapelar nosaltres ho fem caminant, per gaudir més del Solsonès, joder que xulo que és tot això, malgrat està entrant la boira amb força fred.
El poblet de Canalda
Una zona molt interessant, des de'l punt de vista geològic
En segon terme una discordança progressiva
Encavalcament de les calcàries amb els conglomerats, que els veiem doblegats amunt
.jpg)
